Paraules. Milers de milions de paraules volant pels aires, esperant ser caçades per acomplir la seva escomesa.

Benvingudes i benvinguts a la columna.

Després d'aquest temps de descans, a recer de vosaltres, protegida d'alguna -qui sap quina- inclemència, una sinuosa foscor fa ombra en un full en blanc, però no l'ocupa tot. Hi ha coses per dir.

Amb tota la seva immensitat i totes les seves menudeses, la punyetera realitat supera la ficció i servint-me d'un aiguabarreig de fantasia i percepció més que palpable, m'aventuro altra vegada a contar. Històries. Petites. Sorgides del no res i del no tot, insignificants i majúscules a la vegada. Fragments d'existències vistos per uns ulls que només són uns i que no posseeixen totes les certeses però sí tenen la necessitat de veure, de mirar, de dir. Tan sols alguna cosa.

Històries. Benvingudes.

Sempre gràcies, a priori, pel vostre temps preuat. Si l'estona que puguem compartir, en la proximitat i en la distància de les lletres, serveix només per elogiar la lentitud amb què requereixen ser viscuts els detalls i els petits moments de les nostres presències, no serà poc ni serà menys. 

Sentiré, senzill, un immens agraïment.

Fins dijous.