ÀNGELES

Volen. S'enlairen fins al cel, ingràvides. Tenen ales invisibles que es deixen endur pels corrents d'aire.

No se sap el seu destí. Només es balancegen amb els vents i erren a mercè de les voluntats estratosfèriques.

Són lliures, lliures de les limitacions del cos i de la carn, lliures del dolor i de les pors. Ja no senten, ni ploren ni riuen, ni estimen ni odien.

Senzillament volen, cap a un incomprès infinit. Un lloc sense fi.

Potser, durant el camí, fora de qualsevol abast, s'aturaran en aquella estrella i es faran llum. Només perquè durant les nits puguin ser vistes i no se les oblidi.

El seu viatge no tindrà retorn.

Tan sols les memòries faran que sobrevisquin en l'interior d'aquells que han quedat vius.